INDIA: EL RETORN. EL RESUM. LES REFLEXIONS.
Ja hem arribat del nostre viatge pel nord de l' India...ha sigut un viatge fascinant en tots els aspectes; potser, el millor que hem fet mai; 100% recomanable i fonamental per aquells que els agrada viatjar: Txiqui, India i la resta del món, veritat?.
Els motius per haver flipat en són molts, però el fet de viure i veure com transcórren els dies en una cultura tan diferent a la nostra és ja, de per sí, apassionant; afegiu-hi: la tremenda calor, les fortes olors, la quantitat d'animals campant a la seva (búfals, vaques, elefants, cavalls, porcs, gallines, cabres, xais....), el caòtic trànsit (¡no traffic rules!), les multituts de gent ataviades elles amb els seus vestits tradicionals ('sarees' amb precioses combinacions de colors, cares tapades algunes, moltes pretty girls....), o ells, amb "taparabos" i turbants, descalços, bruts... els nens i nenes, descalços i bruts també, pidolant, demanant ruppies, shampoo, chocolate, cookies, pen schools..és brutal, brutal.......quina passada!!.
Resumiria el que hem fet, com un viatge al passat, ens hem traslladat a uns quants segles enrera...al segle XV, per exemple, amb l' única diferència que actualment hi ha vehicles a motor (motocicletes, cotxes, camions, furgonetes) i abans no; a alguns llocs, hi ha corrent elèctrica, però a d'altres, no...o al menys, escaseja. El 'way of life' en aquesta regió del món no deu ser gaire diferent al que tenien els seus avantpassats per aquelles llunyanes dates. El que sí podem dir en veu alta, és que la gent és encantadora, molt bona, molt maca, amable i respetuosa a la seva manera, però, al mateix temps, pesada, molt pesada...no t'enlliuraràs d' acabar la teva visita pel fort, la haveli (antigues cases de maharajas, ara "okupades" per families pobres) o el temple, a la "shop" de torn d' aquell(s) indi(s) que t'ha(n) estat perseguint tota l'estona mentre et feia(en) tota mena de preguntes, et demanaven fotografiar-te amb tu, encuriosit(s) de veure la teva pell blanca...finalment, cansat de dir que no, acabes a la botigueta, i compres (o no): joies, alfombres, seda, figuretes de marbre, collarets.....Aquesta és la seva "maldat". Malgrat aquesta actitut que acaba amb la teva paciència, aquests supervivents del dia a dia m'han tocat fons: la seva amabilitat, el seu respecte cap els demés, l'amor a la vida, la inmensa fe cap a les seves mil.lenaries divinitats i la resginació vers el poc que tenen (la majoria de la població viu per sota el llindar de la pobresa! és tremendo!!, no tenen res!!!!), m'ha fet pensar...m'ha fet pensar que hem d'aprendre molt a Occident, que si fossim com ells en aquest aspecte, les coses, la vida en general, ens aniria millor, i per tant, el món sencer seria millor. Let's learn about it, my friend! think it over! good thought.
Hem visitat les ciutats de Mandawa, Mukandgarh, Bikaner, Jaisalmer, Jodhpur, Mont Abu, Udaipur, Chittaurgarh, Pushkar, Jaipur, Agra, Orccha, Khajuraho, Benares i finalment Nova Delhi, totes per aquest ordre. És a dir, hem fet el Rajahstan, Agra, Benares i Nova Delhi. Unes ciutats més grans, altres més petites, però totes repletes de gent, mercats, animals, sorolls i temples. Per repetir.
Next in english, Anil, don't worry.
Els motius per haver flipat en són molts, però el fet de viure i veure com transcórren els dies en una cultura tan diferent a la nostra és ja, de per sí, apassionant; afegiu-hi: la tremenda calor, les fortes olors, la quantitat d'animals campant a la seva (búfals, vaques, elefants, cavalls, porcs, gallines, cabres, xais....), el caòtic trànsit (¡no traffic rules!), les multituts de gent ataviades elles amb els seus vestits tradicionals ('sarees' amb precioses combinacions de colors, cares tapades algunes, moltes pretty girls....), o ells, amb "taparabos" i turbants, descalços, bruts... els nens i nenes, descalços i bruts també, pidolant, demanant ruppies, shampoo, chocolate, cookies, pen schools..és brutal, brutal.......quina passada!!.
Resumiria el que hem fet, com un viatge al passat, ens hem traslladat a uns quants segles enrera...al segle XV, per exemple, amb l' única diferència que actualment hi ha vehicles a motor (motocicletes, cotxes, camions, furgonetes) i abans no; a alguns llocs, hi ha corrent elèctrica, però a d'altres, no...o al menys, escaseja. El 'way of life' en aquesta regió del món no deu ser gaire diferent al que tenien els seus avantpassats per aquelles llunyanes dates. El que sí podem dir en veu alta, és que la gent és encantadora, molt bona, molt maca, amable i respetuosa a la seva manera, però, al mateix temps, pesada, molt pesada...no t'enlliuraràs d' acabar la teva visita pel fort, la haveli (antigues cases de maharajas, ara "okupades" per families pobres) o el temple, a la "shop" de torn d' aquell(s) indi(s) que t'ha(n) estat perseguint tota l'estona mentre et feia(en) tota mena de preguntes, et demanaven fotografiar-te amb tu, encuriosit(s) de veure la teva pell blanca...finalment, cansat de dir que no, acabes a la botigueta, i compres (o no): joies, alfombres, seda, figuretes de marbre, collarets.....Aquesta és la seva "maldat". Malgrat aquesta actitut que acaba amb la teva paciència, aquests supervivents del dia a dia m'han tocat fons: la seva amabilitat, el seu respecte cap els demés, l'amor a la vida, la inmensa fe cap a les seves mil.lenaries divinitats i la resginació vers el poc que tenen (la majoria de la població viu per sota el llindar de la pobresa! és tremendo!!, no tenen res!!!!), m'ha fet pensar...m'ha fet pensar que hem d'aprendre molt a Occident, que si fossim com ells en aquest aspecte, les coses, la vida en general, ens aniria millor, i per tant, el món sencer seria millor. Let's learn about it, my friend! think it over! good thought.
Hem visitat les ciutats de Mandawa, Mukandgarh, Bikaner, Jaisalmer, Jodhpur, Mont Abu, Udaipur, Chittaurgarh, Pushkar, Jaipur, Agra, Orccha, Khajuraho, Benares i finalment Nova Delhi, totes per aquest ordre. És a dir, hem fet el Rajahstan, Agra, Benares i Nova Delhi. Unes ciutats més grans, altres més petites, però totes repletes de gent, mercats, animals, sorolls i temples. Per repetir.
Next in english, Anil, don't worry.
Comentaris