1, 2, 3 Pajarito Inglés

Feia temps que no parlava amb en S, aquell vell company d’escola amb qui vam compartir moltes anècdotes, moltes!! Riu quan imito la Srta. Sinda. Riu quan faig brometes, té molt sentido del humor. Feia que no parlàvem gairebé 4 o 5 mesos....així que el vaig trucar després d’ intercanviar un parell de missatges instantanis d’aquells que estan tan de moda...eren quarts de vuit o les vuit....ell encara estava a la feina, crec que hi està enganxat alhora que cansat; ens hem fet grans, potser ja som madurs (no n’hi ha cap de calb, però, sí de canosos), ens aguantem i fem bona patxoca, però, tenim moltes responsabilitats: matrimoni, fills o filles, feina, compromisos....i, ara, quedar es converteix en una difícil tasca...sempre hi ha pegues, l’energia no és la d’abans, les ganes hi son, però l’energia flaqueja...una bona excusa per trobar-nos és el FCB, els seus partits de Champions fora de casa, perquè jo hi vaig sempre o Can B....allí ens reunim cap el mes de febrer de cada any per fer calçotades i unes rises....si abans érem 10 o 12, ara, amb dones i fills en devem ser 25....acostuma a ser divertit, ve molt de gust i segur que tots ho esperem amb il•lusió, que diria el president de les retallades...amb il•lusió!....

Doncs, bé, li vaig dir a en S que tornaré a ser pare, que esperem un nen, un M. N’ A tindrà un germanet. Es va posar content, sempre, m’ha dit que li agradaria ser pare....espavila, que se’t passarà l’arròs...és brometa! Vam parlar de la seva vida, de la meva, de la nostra i ens vam jurar que faríem l’ intent de veure’ns aviat....de moment, ni ell ni jo em fet res al respecte...Però em va dir que actualitzes el meu blog, que hi poses alguna referència a ell....i ves per on, tot l’article d’avui gira envers tu, Pitto, perquè ens estimem malgrat la distància (sense mariconades, cap de pennis)...de 5 o 6 carrers....malgrat la distància? Volia dir malgrat l' absència...

Estic segur que algun dia farem una quedada tots nosaltres i la començaré jo: un dinar, un sopar o el que calgui, però les velles i belles amistats s’han de conservar i val la pena aixecar el cul i fer uns zuritos amb els que durant molts anys han estat la teva segona família: els amics.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Disco Dancer

Imatge
És dissabte al matí.... estem fent maleta per marxar a B...Relax, piscina, platja i mojito. Ja a punt de vacances; per fi, després de molt temps patint puntes d'estress habituals, avui en dia, a gairebé el total de la societat (que treballa, i fins i tot, que no ho fa), podem dir que la temporada ha finalitzat i no serà fins el curs que vé que tornarem a sentir pressió, corredisses, timings, apagarem focs i veurem 'créixer els enanos'. Ha sigut una primera meitat d'any força positiva; ha anat bé, ja no escaseja l' aigua, el Barça ha guanyat la Lliga, hem reduït hipoteca i l'A s'esta fent cada dia més gran i més guapa. Ara mateix a quarts d'onze del matí estic escoltant un pupurri de musica 'disco session' que m'està fent passar una estona molt agradable; és una disco dance session al ritme dels Smiths , la Cindy Lauper , Depeche Mode , Peter Murphy o els Inmaculate Fools , grandes grandes grandes. Que guapa és la musica, com m'apassiona....
Informació(n)

I Love Barcelona

Imatge
Jo estimo Barcelona . Sí, perquè soc barceloní, perquè té unes platges, uns carrers, uns barris i unes muntanyes collonudes, un clima meravellós, sobretot a l'hivern i malgrat la poca pluja, els plataners i les gramínies a la primavera...un  barri d' Horta   genial i uns veïns de pm. És on vaig néixer, on treballo, on hi tinc la familia, on van néixer els meus fills i on disfruto, cada dia, d' aquest regal meravellós que és la vida.  Cruïlla Joan Carles I, cruïlla de l'avda. Diagonal i el Passeig de Gràcia D'un temps ençà, i als meus ulls, #Barcelona està canviant, s'està transformant, "algo" passa...la respiro diferent, la percebo alterada, moguda, capgirada, llunyana i fins i tot, insegura. La vida de #BCN i els seus ciutadans és portada diària dels dos principals diaris de la ciutat, sobretot ara pel tema del #BancExpropiat ( La Vanguardia i El Periódico ), però es parla d'ella també des de fora...des de Gran Bretanya, per exemple (...
Informació(n)

El ángel

La vi entrar, sigilosa y hermosa, como siempre; como cada día desde hacía más de un año. Parecía un ángel; entró silenciosa, sus tacones hacían clic-clac, clic-clac y sus alas destacaban una clase y elegancia únicas. Blanca como la nieve. Espectacular. No había visto nunca jamás nada igual. Sus andares la hacían especial. Se movía inmóvil..y volaba, volaba muy alto. Se mostraba dulce a la vez que estirada, sensual a la vez que intratable; siempre con cierta arrogancia. Sobrada e impertérrita. Pero, ¡cómo me gustaba esa mujer! ¿Qué tenía esa mujer? Nadie la vió como lo hice yo; sólo yo quedé fascinado, embelesado. Me dolía el corazón como nunca, me apreteba; notaba un nudo en la garganta que me impedía tragar saliva..la boca seca, el corazón tocado. ¡Qué sensación más maravillosa! No era terrenal, no. Había venido de muy lejos o quizás de muy cerca; frecuentaba mi entorno desde hacía un año, aproximadamente, pero parecía haber estado siempre conmigo. Siempre. Era la conocida desconocid...
Informació(n)