Thanks, Iggy

Thanks, Iggy! feia temps que no assistia a un concert de l’ Iggy Pop (potser 7 o 8 anys...), entre d’ altres motius, perquè feia temps que no venia a Barcelona ni ell ni la seva banda, els Stooges.

Va ser en S que em va comentar fa uns mesos que al Cruïlla Festival (aquest festival és el que organitza Estrella Damm; l’ altre, el Primavera Sound, l’ organitza San Miguel) hi vindria Iggy Pop, bé, més concretament, Iggy and the Stooges. Renoi, si ve amb els Stooges potser és que vindrà preparat a liar-la parda, as usual...tot i que clar, amb 65 anys (1947), no sé si estarà encara damunt l’escenari com ho ha estat sempre, al que ens té acostumat. Vaig dubtar. Té 10 anys menys que l’ àvia R. Acaba de treure un disc, Après, en homenatge als seus fan francesos, en té molts, i per tant, com que el poc que he sentit d’ Après és tranquil, melòdic, reservat i poètic he tingut dubtes. "Qué hará, S? Igual se sienta en un taburete y recita poemas"....cullera! Mare de Déu Senyor! però com he dubtat, com hem dubtat! una hora mitja a saco: va començar amb el Raw Power, amb el 1970, No Fun, I wanna be your dog, Shake Appeal, Penetration, Cock in my pocket, Kill city, Your pretty face is going to hell...en definitiva un repàs als seus èxits més canyeros, més punkies i més rockers. “Estoy solito. Quiere bailar con los fucking Stooges?”. I, vinga, la penya damunt l’ escenari; no recordo què cantava aleshores, però pogo, abraçades, crits, escupinades, saltirons...el granadet cowboy de seguretat anava boig...us imagineu com devia anar fa 20 anys? se l’escapava, fijo. “Fucking techno, bum, bum...fucking blues”...”cuando yo estuve muy joven, era muy miserableeeeeeeeeeeee”....quina passada!. Quin castellà més abonyegat, un castellà atolladero. F, t’ho vas perdre. Vam estar molt a prop de l’escenari, ho vam veure amb molta claror (començava a les 21h. puntual) i ben aprop; molta gent jove, molta i molt jove!, sorprenent, les grans estrelles passen de pares a fills; el que passa que els meus tenen menys de 5 anys...i és clar.... Un noi de vint o vint-i-un anys que tenia al costat em va dir: “és el puto amo! aquest sí és el puto amo”...referències al gili del Mou....renoi! L’ Iggy té fans de 20 anys, té fans que van néixer als anys 90 i és que els grans no moren, no passen de moda; Jim Morrisson, Bob Marley, Sid Vicious, Freddy Mercury...i la llegenda viva: James Osterberg......qué guapo, potser és la última vegada que el veiem actuar...qui sap...o potser, no! no ho posem en dubte, fem el favor. Em va fer patir, anava totalment coix d’una cama, potser la duia de fusta, o cangrenada....o morta...i l’arrossegava..un arrosseg que no l' impedia saltar, brincar. El Jos em deia: “joder, me hace sufrir, tio! lo veo jodido, está hecho polvo, es que claro...yo, lo quiero!!.”; no va parar, per això, no us penseu; pugeu vosaltres, pugeu vosaltres a un escenari i estigueu-vos una hora i mitja cantant, cridant, saltant...es va llençar al públic a l’estil superstar, i va trigar una bona estona en reaparéixer...i és que es va partir un llavi...va sortir de nou, amb els morros inflats i sagnant...és el puto amo! és la iguana, el meu idol, quin paio, quin rock, és el promotor del punk, és el rei del punk, n’hi ha pocs com ell; sí, Ramones, Television, Siouxie o els Sex Pistols...però és que aquests ja no hi son...i ell, segueix, gran, amb la pell escamada, coix, boig i espectacular... damunt l’escenari, el miserable segueix viu. Thanks, Iggy. I enjoyed your last concert in Barcelona. My brother and my friends want to tell you that punk never dies and netiher you. A young woman next to me told me...”he’ll never die, tell me that he’ll never die”...and I told her. James, my congrats to you. My congrats to the Stooges. My congrats to your fans. Let’s punk! let’s sing. Let’s life. Lust for life.