Homeland o Aznar

No vaig veure (ni ganes, se’m regira l’estómac només de pensar-ho) l’entrevista televisiva que van fer, fa un parell de dies, a l’expresident espanyol, José María Aznar. Curiós personatge, dinosaure feixista caspós, fanfarró, antidemòcrata i anticatalà per antonomàsia, esperpèntic, borbònic i sobretot anclat en el passat, anclat en el “día del alzamiento nacional”...vol tornar! Creu tenir la clau per sortir del pou on ens trobem; il•lús mentider. Ha sigut ell i la seva comitiva qui ens va enfonsar i qui ens ha deixat aquesta herència: Españistán! Ven a trabajar a España que es un ladrillo enooorme, especula todo lo que quieras y triunfarás! mientras tanto, Gürtel y de paso, caso a mi hija por todo lo alto cual princesa...; ara, eludeix responsabilitats...superb manipulador...ell, els seus i tota la premsa que els segueix, oi Marhuenda? Oi Cope? Oi Pedro J.?. És que m’esvero de seguida. No puc; no puc. Em vaig assabentar que feien l’ entrevista esperpèntica poques hores abans, al programa del Toni Clapés a RAC1, però, vaig decidir-me, consensuant amb n’ A, per un altre capítol de Homeland, un altre capítol de Brody, Carrie i Saoul. Sabeu qui és la dona del protagonista? La Jessica? És l’ actriu Morena Baccarin i és filla de la líder dels largatos d’ V, la Diane. Us en recordeu els més grandets? A que s’ assemblen? Preciosa, realment. I ara, a la nova remesa de lagartos, ella és l'hereva de la saga. Com us deia, vaig decantar-me per Homeland. Bona elecció. No vam equivocar-nos: hem acabat la segona temporada i la veritat sigui dita, m’ha sorprès gratament, m’ha enganxat, li poso un 10: pel contingut i pel continent. Però sobretot perquè els guionistes americans d’aquesta sèrie han sigut autocrítics, han reflexionat (convindria fer-ho de tant en tant, senyor Aznar), saben que l' integrisme és perillós: ja sigui pro americà com pro-islàmic. Denuncien ambdues malalties, la dels uns i la dels altres, no hi ha bons ni dolents. Els extrems contraposats sovint es toquen. Son idèntics. Uns en nom de la llibertat, d'altres en nom d' Alà.

Homeland, a grans trets, tracta sobre l’alliberament al Pakistan (si no recordo malament) d’un soldat americà retingut durant 8 anys per Al Qaeda i convertit a l’ Islam; en tornar als Estats Units i ser rescatat és elevat o vol ser elevat a heroi, per les autoritats en una operació de maquillatge total; un nou heroi americà torna a casa, un ex-combatent a Irak, un sargent. La classe política i la premsa desviaran l’atenció sobre el nou heroi per a poder massacrar i humiliar encara més l’ Orient Mitjà, els ciutadans innocents de l’ Irak, Síria, el Líban, etcètera. Així, podrà aspirar al congrés, podrà aspirar a un càrrec polític, podrà fer-se una foto del bracet del President de torn i al seva dona podrà remenar la cua en els tiberis que es peguen en aquells entorns...però, el que no saben i només sospita una agent de la CIA és que potser es un traidor, i no és el que sembla, potser ja no és patriota... Us deia que, amb tot això, i a contracorrent, una agent de la CIA, sospita que pot haver-se convertit a l’ Islam i que planifica cometre un atemptat al seu propi país, matant gent innocent. Un americà islàmista vol fer explotar pels aires gent innocent a casa seva. Tot en nom d' Ala. Les converses entre ambdues parts estan plenes de raó, posicionar-se és difícil, però no és la qüestió. Heroi o villano? Culpable o innocent? I el govern americà què hi pinta? com ho gestiona tot això? I els islamistes radicals?

Us la recomano. Està realment bé. Vaig escollir la sèrie de moda enlloc d' un retrògrad aspirant a mòmia al museu de cera que gasta un mustatxo semblant al d' Adolf Hitler. Per cert, el seu partit no ha denunciat mai encara el franquisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir.