CARTA A L’ÀVIA
des que va caure, la tristesa ens ha envaït i res ha tornat a ser com abans...per què es permet tanta crueltat? Què ha fet l’ àvia per merèixer aquest tracte sobrehumà? ....Ja fa més de tres anys d’això i l’ àvia no ha tornat a ser la mateixa: diu coses estranyes, es mostra sempre trista o enrabiada i no té forces gairebé ni per respirar; sort que l’ajuda aquella màquina tan grossa...¿he dit sort? No sé....què voleu que us digui, que la veiem patir tant, que no sé si és sort o ¿unsort? (en anglès?). El fet és que des que li preparava el seu bikini ara fa més de 5 anys han passat moltes coses i la seva memòria s’ha esfumat a passos accelerats, la seva coqueteria ha marxat...una cosa no ha canviat: sé que ens segueix estimant com el primer dia, que segueix apretada als nostres cors, com nosaltres amb ella; al setembre de 2004 vaig enviar una carta a en Jordi Pujol perquè volia veure complert el somni de l’àvia, que era conèixer-lo; i ho vaig aconseguir tot i que aleshores començava la d