I seguim, això no para
Diuen els qui es dediquen a les lletres, en M i en Tx per exemple, que necessiten la inspiració per escriure línies i més línies de les seves obres literàries, dels seus contes, de les narracions i històries que inventen i jo dic que també, que necessito aquesta crida beyond, out of limits , però no és per escriure obres, art i lletres, sinó per reflexionar, per passar el temps, per dedicar-li a algú quelcom, per desfogar-me i sobretot, per respirar fons i deixar anar la ment. Darrerament, mentre el rellotge del temps va passant, han passat moltes coses, una per sobre de tot. Una que no volia que passés. Una que m'ha entristit i tocat molt: el meu grandíssim amic, n' R, ens va deixar el passat dia 7 de gener; la puta malaltia que no vull pronunciar el va apagar; va aguantar molt, però finalment el dissabte, també dia 7, a les 9h del matí...el seu cos i la seva ànima van dir prou...impossible, zero forces..joder, cada cop que ho penso, al·lucino.."com pot ser?" Ha