I seguim, això no para
Diuen els qui es dediquen a les lletres, en M i en Tx per exemple, que necessiten la inspiració per escriure línies i més línies de les seves obres literàries, dels seus contes, de les narracions i històries que inventen i jo dic que també, que necessito aquesta crida beyond, out of limits, però no és per escriure obres, art i lletres, sinó per reflexionar, per passar el temps, per dedicar-li a algú quelcom, per desfogar-me i sobretot, per respirar fons i deixar anar la ment.
Darrerament, mentre el rellotge del temps va passant, han passat moltes coses, una per sobre de tot. Una que no volia que passés. Una que m'ha entristit i tocat molt: el meu grandíssim amic, n' R, ens va deixar el passat dia 7 de gener; la puta malaltia que no vull pronunciar el va apagar; va aguantar molt, però finalment el dissabte, també dia 7, a les 9h del matí...el seu cos i la seva ànima van dir prou...impossible, zero forces..joder, cada cop que ho penso, al·lucino.."com pot ser?"
Ha deixat aqui molta feina per fer; no cal detallar-la, però entre tots el qui l'estimàvem ho farem possible: "ahí donde estés, cuidaremos de lo que dejaste en la tierra, amic R, amic B; estarem sempre amb tu estimant-los a ells i elles". Ha sido muy jodidio. Una vella experiència ja vivida amb l' A i ara repetida...buacs....quina ràbia, quina pena...feia molts anys que no em sentia com aquests darrers dies de Nadal o inclús aquests darrers mesos..de Setembre a Gener...de l' hospital a casa, de casa a l'hospital..."que lo han vuelto a ingresar"...joder, quina pena. Allí on sigui ha marxat un trosset de nosaltres amb ell, de mi, segur i de tots també. Siempre contigo, tio...porque eras un líder nato, un campeón, la vida eras tú, aqui, allà...deixant sempre la seva emprenta i deixant-se estimar pels demés allà on anava...tal com era: vital i alegre. Diuen que la vida segueix, però a mi me n'han tret un tros...la vida NO sigue igual...la vida sigue con uno menos, con uno que era grande, gigante y vital...pero el C, el p C, se lo llevó para dejarnos un vacío enorme...me relaja escribir estas líneas, al mismo tiempo que pienso que no sé si debería dejar parcialmente aqui lo sentido; estic segur que la meva compi, na G ( potser l'hauré de dir-li Gr o Gg, per diferenciar-la de'n G) ho llegirà i pensarà que sí, que ha sigut fotut i mantindrà el meu secret: lo del blog es queda al blog. Benvingut. Benvinguda nova follower.
Estem ara a casa la petita A i jo; els altres han sortit...ella al sofà i jo a la taula escrivint. M'agradaria saber escriure històries o llibres o aventures o...com fa en Tx, una història d'adolescents. Li està costant molt de temps escriure el llibre dels iogurts, en referència a la joventut universitària, però segur que recollirà els fruits desitjats, tard o d'hora. Això no pot ser envà. O potser sí. Jo me'l llegiré.
Hem anat a veure #GenteBien de #LaCubana: molt bona, molt original, molt autèntica; basada en l'obra de Santiago Rusiñol i amb el toque esbojarrat d' aquesta companyia que compleix ara 40 anys...mmmm...com jo...aix...uixx...La gente bien de principios de siglo XX y su evolución hasta hoy; ¿evolución? eso, si es que ha evolucionado, porque acostumbran a tener mucha tonteria y poca cabeza, mucha materia y poca de color gris; no todos, pero la mayoría son materialistas, superficiales y vanales. O sea. La Cubana i Santiago Rusiñol tenen la seva pròpia visió.
Recomano veure-la; la meva amiga Nuria Benet està estupenda (en Jordi Milán, la gran Mercè Comes, la meravellosa Munt Plans..i la resta; quins grans actors, quines grans actrius, quin gran grup!). aneu a veure-la que marxen aviat!!
No estic posant gaire referències ni enllaços enlloc, em fa mandra; de seguida vindrà el petit M i s'acabarà la tranquil·litat, jugarem a "lucha-libre", soparem i anirem a dormir. Demà hi ha cole.
Un any més hem anat a la...potser dotzena edició de CAN BOHILS, el mas dels A. E., el caserón a la falda del Montseny...vam menjar calçots, vam menjar carn, vam beure vi, vam xerrar, vam riure i vam jugar a futbol com cada any, però ara els nens ja comencen a fer-se grans i anar darrere la pilota amb ells, es fa cada vegada més costós. Jo vaig estar a prop de'n J, i na L que feien alhora de porters.
Actualitzo el meu blog perquè el tenia oblidat i davant la insistència agradable de na Gg, m'he vist llençat a fer-ho ara que m'he quedat lliure de responsabilitats i obligacions. Enchanté. Com deien els Inmaculate Fools: "we are enchanted, we are inmaculate, we are selected fools".
Darrerament, mentre el rellotge del temps va passant, han passat moltes coses, una per sobre de tot. Una que no volia que passés. Una que m'ha entristit i tocat molt: el meu grandíssim amic, n' R, ens va deixar el passat dia 7 de gener; la puta malaltia que no vull pronunciar el va apagar; va aguantar molt, però finalment el dissabte, també dia 7, a les 9h del matí...el seu cos i la seva ànima van dir prou...impossible, zero forces..joder, cada cop que ho penso, al·lucino.."com pot ser?"
Ha deixat aqui molta feina per fer; no cal detallar-la, però entre tots el qui l'estimàvem ho farem possible: "ahí donde estés, cuidaremos de lo que dejaste en la tierra, amic R, amic B; estarem sempre amb tu estimant-los a ells i elles". Ha sido muy jodidio. Una vella experiència ja vivida amb l' A i ara repetida...buacs....quina ràbia, quina pena...feia molts anys que no em sentia com aquests darrers dies de Nadal o inclús aquests darrers mesos..de Setembre a Gener...de l' hospital a casa, de casa a l'hospital..."que lo han vuelto a ingresar"...joder, quina pena. Allí on sigui ha marxat un trosset de nosaltres amb ell, de mi, segur i de tots també. Siempre contigo, tio...porque eras un líder nato, un campeón, la vida eras tú, aqui, allà...deixant sempre la seva emprenta i deixant-se estimar pels demés allà on anava...tal com era: vital i alegre. Diuen que la vida segueix, però a mi me n'han tret un tros...la vida NO sigue igual...la vida sigue con uno menos, con uno que era grande, gigante y vital...pero el C, el p C, se lo llevó para dejarnos un vacío enorme...me relaja escribir estas líneas, al mismo tiempo que pienso que no sé si debería dejar parcialmente aqui lo sentido; estic segur que la meva compi, na G ( potser l'hauré de dir-li Gr o Gg, per diferenciar-la de'n G) ho llegirà i pensarà que sí, que ha sigut fotut i mantindrà el meu secret: lo del blog es queda al blog. Benvingut. Benvinguda nova follower.
Estem ara a casa la petita A i jo; els altres han sortit...ella al sofà i jo a la taula escrivint. M'agradaria saber escriure històries o llibres o aventures o...com fa en Tx, una història d'adolescents. Li està costant molt de temps escriure el llibre dels iogurts, en referència a la joventut universitària, però segur que recollirà els fruits desitjats, tard o d'hora. Això no pot ser envà. O potser sí. Jo me'l llegiré.
Hem anat a veure #GenteBien de #LaCubana: molt bona, molt original, molt autèntica; basada en l'obra de Santiago Rusiñol i amb el toque esbojarrat d' aquesta companyia que compleix ara 40 anys...mmmm...com jo...aix...uixx...La gente bien de principios de siglo XX y su evolución hasta hoy; ¿evolución? eso, si es que ha evolucionado, porque acostumbran a tener mucha tonteria y poca cabeza, mucha materia y poca de color gris; no todos, pero la mayoría son materialistas, superficiales y vanales. O sea. La Cubana i Santiago Rusiñol tenen la seva pròpia visió.
Gent Bien, el musical al Coliseum de Bar celona
Recomano veure-la; la meva amiga Nuria Benet està estupenda (en Jordi Milán, la gran Mercè Comes, la meravellosa Munt Plans..i la resta; quins grans actors, quines grans actrius, quin gran grup!). aneu a veure-la que marxen aviat!!
No estic posant gaire referències ni enllaços enlloc, em fa mandra; de seguida vindrà el petit M i s'acabarà la tranquil·litat, jugarem a "lucha-libre", soparem i anirem a dormir. Demà hi ha cole.
Mercè Comes i Munt Plans: recordeu Les Teresines?
A l'estrena de la Gente Bien hi va anar gente conosida
Un any més hem anat a la...potser dotzena edició de CAN BOHILS, el mas dels A. E., el caserón a la falda del Montseny...vam menjar calçots, vam menjar carn, vam beure vi, vam xerrar, vam riure i vam jugar a futbol com cada any, però ara els nens ja comencen a fer-se grans i anar darrere la pilota amb ells, es fa cada vegada més costós. Jo vaig estar a prop de'n J, i na L que feien alhora de porters.
Els calçots de n'A i n'Al a Can Bohils
Actualitzo el meu blog perquè el tenia oblidat i davant la insistència agradable de na Gg, m'he vist llençat a fer-ho ara que m'he quedat lliure de responsabilitats i obligacions. Enchanté. Com deien els Inmaculate Fools: "we are enchanted, we are inmaculate, we are selected fools".
Inmaculate Fools
Comentaris