TOCA ARA!
Poques vegades sec davant de l'ordinador de casa amb temps, amb prou temps per dir la meva. Poques vegades amb la possibilitat de fer el que estic fent ara mateix. Un dissabte tarda de tranquil·litat, de silenci (bé, amb canal Panda de fons), però plena calma, total serenitat, una lleu inspiració, i això, sí, un bon cafè amb llet. No tinc intenció d'explicar (o hauria de dir, bloggejar?) res en concret, simplement, el plaer de seure i escriure amb la lleu inspiració que m'arriba, ja és molt. I temps, temps per mirar-me el melic i respirar fons...
Aquests dies se'm presenten moltes activitats, totes agradables. Activitats per fer sol, en parella, en família o com et surti de la pebrotera...activitats per poder planificar una primavera de pm; dos dies abans de complir un any més, sec a la butaca i escric.
Aquest meravellós, però al·lèrgic, mes de maig tenim l'oportunitat de sentir bona musica: al menys, de la que a mi m'agrada...i son molts els plans que se'm presenten; alguns estan confirmats, d'altres, sobre la marxa; cal improvisar de tant en tant, aquí radiquen les sorpreses que té la vida; Go, go!.
Per començar, confirmat, La Frontera a la sala Bikini el proper divendres 12 de Juny. Rockabilly d'una banda més que morta, carretera, botes de cowboy, whisky...sens dubte, va ser un grup que em va marcar l'adolescència, en cassette i vinil per després passar al disc compacte; vaig veure el Javier Andreu i el Toni Marmota a la sala Apolo fa, ara, tres anys crec...curradets, però seguien sonant com a rockers de veritat. N' hi ha avui en dia de rockers? Segur que em portaran bons records...Cielo del Sur !!! Recordeu Judas el Miserable ? Aqui el teniu:
No puede ser, quién está ahí...creo que es él
Hi anirem amb en S i s'ha apuntat en R, per allò del "santa Isabeeeeeel visca".
En segon terme, tenim una altra cita amb el Primavera Sound. Jo concretament veig la cita amb els Strokes, la veig sense tenir entrada encara...a darrera hora, as usual:
Altres temes com Last Night, el long play Is This It o el famosíssim Reptilia no deixen indiferent als amants de la musica moderna (basada en els grans dels 60-70, que no cal anomenar).
També em faria gràcia veure Interpol o la Patti Smith, icona del punk nord americà, poetessa i propera als 70 (1946)..crec que fa un "unplugged"...En fi, com veieu, l'oferta musical no és escassa.
Ja ho diuen: "en misa y repicando" o "a totarreu com Déu Nostre Senyor". En S no m' insisteix gaire, ja té el seu plan amb en D i el seu germà, jo dic que és "tennista" i, en canvi, és mestre...jo, mentrestant, m'ho rumio.
Barça, 3 - Bayern Munic, 0
Ja no parlo de la final de la Lliga de Campions ni d'aquesta lliga de Luis Enrique. Temes poc interessants, probablement, poc interessant escriure sobre temes trivials, com el futbol.
Vull ser més profund, vull escriure sentiments més intensos, vull escriure històries com les del meu estimat K, quin amic més estimat, quin amic més maco, senzill, clar, català i ara, exiliat a l' Empordà...està feliç. En K escriu al seu blog, al Blog de'n Sam Eidan moltes coses, la majoria d' elles reflexions, històries, anècdotes amb la seva amiga i a casa...actualment, en K o en Tx està preparant una novel·la, m'ho va dir ahir, només en sé el títol, La metafísica del Yogur: adolescents, filosofia, universitat i creuaments...no en sé més. Li donen suport na L i una dona misteriosa; potser, algun dia, l' Ernest Folch li tira un cable. Ja us ho explicaré. O ell o jo.
Jo no soc home 100% de lletres, soc més pla, crec...home de ciències tornat a les lletres i la història, però de ciències. Simplement, penso en la vida, vull parlar de la vida, i acabo sempre parlant de musica i futbol; vull sentir aquest regal, que és la vida, ben endins; vull escriure en el meu blog aquest present que se'ns ha donat, aquest present dur, i sovint, amarg com és la vida...cada dos per tres sento la marxa d' algun conegut, ara li ha tocat al germà de'n C; al cel sigui.
El ser humà es creu invencible, invulnerable, etern; potser és necessari pensar-ho, però la veritat és que som delicats com un jerro de porcellana xinesa: si cau, pot trencar-se en mil pedassos.
Fa gairebé sis mesos, el 17 de Desembre passat, va morir na P, la meva segona mare, la mare del J, el meu gran amic; i la recordo, la recordaré sempre com recordo el P, l' À o l' Al.
Comentaris