Vacances d' Estiu Sabor a Glòria

Dissabte de calma a #Barcelona  després d'unes merescudes vacances a   #DisneylandParis  i uns dies a la ciutat de la llum, la preciosa #Paris ; resultat de les vacances: excepcionals i meravelloses, malgrat la sobtada i remota derrota del   #Barça  a la  #supercopa espanyola.

El castell de la Bella Dorment, símbol de Disneyland Paris

L' Ópera Nationale de Paris...increïble!

Futbolitis a part, ara em dedico a recollir la casa, distreure els nens i escriure aquestes línies, esperant marxar a la #costabrava , a l' Escala.

L'Escala, primer poble de l'Alt Empordà..camí de ronda

Les vacances encara no han acabat, les estem exprimint al màxim, amb parada de dos dies recomanada i necessària a #Barcelona . Els plans estan sortint com volien, avui el temps no acompanya, però s'agraeix una mica de pluja i fresqueta...tot i que les previsions son de més calor, de més platja, de més piscina i de més terrassetes. Aquests dies espero quedar amb el Tx i el T, dos grans amics que faran passar uns moments dolços a la seva terra, a l'#AltEmpordà . Disfrutarem de passejos per la costa, per la platja de Riells, pel camí de ronda i les cales espectaculars de Sant Martí d'Empúries, de Calonge, de Palamós i de Sant Pere Pescador. 

La veritat és que, malgrat un passat inoblidable a la meva estimada #RodadeBarà , passar uns dies allà adalt, ens vé de gust, ens relaxa, ens fa estar encara més units, ens fa estimar el que ens envolta; i aleshores, Barà platja...Barà, no queda pas a l'oblit, forma part de mi, de nosaltres; la família sencera celebra avui un dinar (al que no puc assistir) però els he demanat enviar fotos, videos, el que calgui per saborejar remotament la nostra unió. Semblo estar sensible, però escriure i deixar-me anar és el que vull, m'encanta; tenir aquests dolços moments no té preu... 

La piscina de Barà

En Tx quan escriu (està escrivint un llibre) fa referències continuades a #filòsofs , #escriptors ,#cinema ...jo, en canvi, escric sense elles; no en sé, no devoro llibres, intento devorar calma, tecnologia, management, història i viatges; però llibres, fa temps que no (no diré allò de "és que no tinc temps"; quina excusa més barata!).

Ah! els viatges! m'atrapen alhora que ja m'esgoten; 7 dies de maletes amunt i avall, ara cap aquí, ara cap allà, nens que et necessiten, que també enreden i donen feina, mooooooooooooolta feina. 7 dies. A toppe: matinada, avió, aeroport, cues, esperes interminables, maletes, més cues, carregats com a rucs...això de l'avió no està ben muntat; has de ser-hi 2,5 hores abans, esperes i desesperes. Deia que 7 dies és el màxim, 7 dies i prou. Amb criatures petites, i sense, et canses. 

La panxa de la Tour Eiffel

Tinc una pena, sempre tenim penes, però aquest cop és profunda...R, un gran amic meu, està malalt; l'acaben d'operar després de gairebé 16 dies ingressat; estic segur que tot anirà bé, és fort, jove amb ganes i amb empenta. Cada dia que passa penso en ell. Te'n sortiràs. Eres grande y luchador. Esto tiene buena pinta; ja comença aviat la recuperació i ens tindrà a nosaltres per tirar endavant. 

He fet l'actualització a   #windows10  i de moment, tot rutlla de pm.