I Love Barcelona

Jo estimo Barcelona. Sí, perquè soc barceloní, perquè té unes platges, uns carrers, uns barris i unes muntanyes collonudes, un clima meravellós, sobretot a l'hivern i malgrat la poca pluja, els plataners i les gramínies a la primavera...un barri d' Horta genial i uns veïns de pm. És on vaig néixer, on treballo, on hi tinc la familia, on van néixer els meus fills i on disfruto, cada dia, d' aquest regal meravellós que és la vida. 

Cruïlla Joan Carles I, cruïlla de l'avda. Diagonal i el Passeig de Gràcia

D'un temps ençà, i als meus ulls, #Barcelona està canviant, s'està transformant, "algo" passa...la respiro diferent, la percebo alterada, moguda, capgirada, llunyana i fins i tot, insegura. La vida de #BCN i els seus ciutadans és portada diària dels dos principals diaris de la ciutat, sobretot ara pel tema del #BancExpropiat ( La Vanguardia i El Periódico), però es parla d'ella també des de fora...des de Gran Bretanya, per exemple (article sobre Barcelona a The Guardian). Madonna deia que li agradava que es parlés d'ella, encara que fos malament...potser a #Barcelona li està passant això ara; perquè darrerament se'n parla bastant i és portada per notícies o successos que res tenen a veure amb l' èxit, la salut o les meravelles que l' envolten. I Barcelona, no s'ho mereix. Barcelona no és Madonna.

Façana de la Pedrera o Casa Milà

Per què ara tota aquesta notorietat de la capital catalana? està passant res? El nou govern municipal? La seva política? Les seves mesures? Les seves contramesures? El seu llibertinatge? ¿Per què els mitjans de comunicació estan a l'aguait de qualsevol moviment? I l'oposició? Té res a veure? Sembla que aquest govern municipal té a molts en contra: empresaris, sector turístic, petit i gran comerç, autoritats policials, treballadors joves i no tan joves, associacions veïnals com les del Vall d' Hebron, veïns del Poble Nou ...? No sé què està passant però una transformació està succeïnt i pel moment, una transformació que podria dur-nos a la deriva...i nosaltres som la tripulació.

Ada Colau entrant al centre cívic La Sedeta, per explicar les negociacions per ampliar el govern municipal

Estan passant moltes coses en molt poc temps, s'està capgirant la ciutat...cap de les noticies que han passat son bones, al menys als meus ulls; costa publicar i saber què ha fet bé el grup municipal en aquest darrer any de lideratge...lideratge justet de regidors i, ara, compartit amb PSC...NO WAY OUT. 

Recordo la parelleta de conills fent sexe a l'andana del metro a quarts de dotze de la nit...n' hi ha que pensa que l' ajuntament n'és el resposable...aviam, ja son grandets..."ni tanto, ni tan poco", no? Ara de debò, d'un any ençà, veig el Passeig de Gràcia i Portal de l' Àngel ple de manters venent bolsos, samarretes de futbol, roba, complements com ulleres de sol o mocadors, sticks per fer selfies, xiulets; fa un any no n'hi havia ni un. Massa permissivitat, potser.

Platja de La Nova Marbella

Honestament, i amb tot el respecte cap a Nairobi, però sembla un mercat ambulant de la capital africana. Recordo els cops que va rebre un guàrdia urbà de mans d'un d'aquests manters. També son notícia els desorbitats preus de la vivenda que puja sense sostre, un altre cop; els preus dels lloguers que estan pels núvols, les futures obres del nou tramvia que uneixi la Diagonal, de mar a zona universitària, de Llobregat a Besòs...no sembla que vagi a capgirar-se res, ja ho està. Ah! i un tema que m'encanta, la sostenibilitat, la puresa de les bicicletes. Multitud de bicicletes campen anàrquicament per la ciutat en totes direccions..dring, dring..."aparta!" 

Avinguda del Portal de l' Àngel...tantes bicis com vianants

Bicis, #BCNenbici, bicicletes sense normes de circulació, sense regles...de qualsevol manera, per totarreu i en qualsevol direcció; a la calçada, per la vorera, pel carril bici, per fora, en un sentit, en l' altre, per zones peatonals, saltant-se semàfors, uns amb auriculars, d'altres sense casc...la monda! dos atropellaments mortals en 6 mesos...un altre pollastre!; i ara, el Banc Expropiat...un alcalde que accepta el xantatge i per fer callar quatre vàndals, els paga el lloguer de 5.500 € amb els nostres diners, amb els meus i amb els teus; l'alcaldessa d'ara que pretén comprar el local al propietari i s'amaga recomanant als veïns que arribin a algun acord amb els anti sistema (un altre tema!), que ja s'ho faran...com el propietari demana més de mig milió d'euros, es fa enrere...serà possible? La resta de ciutadans honrats assistim atònits a aquest lamentable espectacle i passem per l' aro...¿a mi quién me paga qué?

El debat està obert. Barcelona viu moments d'agitació, de molta agitació...i no sembla que res vagi a calmar-la...