-EL BLOG DEL MEJILLÓN-

No vaig veure (ni ganes, se’m regira l’estómac només de pensar-ho) l’entrevista televisiva que van fer, fa un parell de dies, a l’expresident espanyol, José María Aznar . Curiós personatge, dinosaure feixista caspós, fanfarró, antidemòcrata i anticatalà per antonomàsia, esperpèntic, borbònic i sobretot anclat en el passat, anclat en el “día del alzamiento nacional”...vol tornar! Creu tenir la clau per sortir del pou on ens trobem; il•lús mentider. Ha sigut ell i la seva comitiva qui ens va enfonsar i qui ens ha deixat aquesta herència: Españistán ! Ven a trabajar a España que es un ladrillo enooorme, especula todo lo que quieras y triunfarás! mientras tanto, Gürtel y de paso, caso a mi hija por todo lo alto cual princesa...; ara, eludeix responsabilitats...superb manipulador...ell, els seus i tota la premsa que els segueix, oi Marhuenda ? Oi Cope ? Oi Pedro J .?. És que m’esvero de seguida. No puc; no puc. Em vaig assabentar que feien l’ entrevista esperpèntica poques hores abans, al p...

Al Señor Wert (y otros tantos y tantas que piensan como él):  Soy otro charnego, o al menos, eso creo...y conmigo, ya van dos: el periodista Rafael Navarro según nos cuenta en su carta y yo mismo. De hecho, cuento, al menos, 7....pues tengo 5 hermanos con la misma sangre herederos de lo que le voy a explicar a continuación: mi padre, en paz descanse, era maño (nacido y criado en Zaragoza) y mi madre catalana, de Barcelona. Mi mujer es hija de castellanos (madre de Soria y padre de Salamanca), y ambos vinieron a buscarse la vida a Barcelona. Tengo dos hijos: la mayor de 4 años y un bebé de 6 meses. La mayor va a un colegio concertado, en el que extrañamente, oigo a mucha gente hablar en castellano (digo extrañamente, porque según algunas fuentes parece estar prohibido o perseguido hablar castellano en Catalunya). Le cuento (tengo 40 años para que se haga una idea): la influencia de mi padre fue mayor que la de mi madre, pues, en casa hablábamos todos en castellano, excepto mi ma...

Thanks, Iggy! feia temps que no assistia a un concert de l’ Iggy Pop (potser 7 o 8 anys...), entre d’ altres motius, perquè feia temps que no venia a Barcelona ni ell ni la seva banda, els Stooges . Va ser en S que em va comentar fa uns mesos que al Cruïlla Festival (aquest festival és el que organitza Estrella Damm; l’ altre, el Primavera Sound , l’ organitza San Miguel) hi vindria Iggy Pop , bé, més concretament, Iggy and the Stooges . Renoi, si ve amb els Stooges potser és que vindrà preparat a liar-la parda, as usual ...tot i que clar, amb 65 anys (1947), no sé si estarà encara damunt l’escenari com ho ha estat sempre, al que ens té acostumat. Vaig dubtar. Té 10 anys menys que l’ àvia R. Acaba de treure un disc, Après , en homenatge als seus fan francesos, en té molts, i per tant, com que el poc que he sentit d’ Après és tranquil, melòdic, reservat i poètic he tingut dubtes. "Qué hará, S? Igual se sienta en un taburete y recita poemas" ....cullera! Mare de Dé...

Necessito inspiració. No en tinc. Necessito temps, en tinc el just. Necessito curar-me el peu. Em fa mal el taló. Necessito fer la cursa de bombers el proper dia 22. No sé si podré. Necessito...però...què necessito? per què demano? Realment necessito? Quan vam tornar d’aquell viatge, vaig prometre’m a mi mateix no tornar a dir: “necessito....”; no tenien res de res, somreien i t'oferien casa seva....en canvi, nosaltres a Occident no estem mai contents, sempre volem més...què simples!...no en tenim prou? no tinc prou amb tot el que tinc: material i inmaterial? Sí, definitivament, totalment, sobradament; no vull res. Ho tinc tot (moltes coses i molt importants; em sento afortunat, vosaltres?). No necessito inspiració. Ja en tinc. No necessito més temps; en tinc prou; el just...24h/dia. No necessito curar-me el peu, es curarà...m'han fet una infiltració; no serà per sempre; aquest mal, caduca. No necessito fer la cursa; vull fer la cursa, però no la faré; és impossible no puc rec...

Feia temps que no parlava amb en S , aquell vell company d’escola amb qui vam compartir moltes anècdotes, moltes!! Riu quan imito la Srta. Sinda. Riu quan faig brometes, té molt sentido del humor. Feia que no parlàvem gairebé 4 o 5 mesos....així que el vaig trucar després d’ intercanviar un parell de missatges instantanis d’aquells que estan tan de moda...eren quarts de vuit o les vuit....ell encara estava a la feina, crec que hi està enganxat alhora que cansat; ens hem fet grans, potser ja som madurs (no n’hi ha cap de calb, però, sí de canosos), ens aguantem i fem bona patxoca, però, tenim moltes responsabilitats: matrimoni, fills o filles, feina, compromisos....i, ara, quedar es converteix en una difícil tasca...sempre hi ha pegues, l’energia no és la d’abans, les ganes hi son, però l’energia flaqueja...una bona excusa per trobar-nos és el FCB , els seus partits de Champions fora de casa, perquè jo hi vaig sempre o Can B ....allí ens reunim cap el mes de febrer de cada any per fer c...

¿Por qué? ¿Por qué? No sólo se lo seguirán preguntando muchos en Madrid y gran parte del país (lo que les queda…), yo también me lo pregunto, aunque nada tiene que ver con el baño futbolístico que están sufriendo en estos últimos años…este año huele, huele a blaugrana…aunque nosotros, es cierto, no somos ni tan ricos, ni tan guapos ni tan chulos…. En fin….corramos un tupido velo. Mi pregunta es sencilla: ¿por qué está infestada la Costa Dorada de mosquitos tigre? Roda de Bará y alrededores concentra el mayor número de mosquitos tigre por milímetro cuadrado que he visto nunca… ¡qué jodidos!; ahí donde hay verde, que es en todos lados: jardines, piscinas, plantas, riegos automáticos, hay una manifestación de mosquitos dispuestos a zamparse nuestra sangre y dejarnos una linda marca: al bueno de H, en 10 minutos le picaron 8; iba marcado de arriba a abajo; le tunearon la espalda, verdad, T? Han estado ahí del mismo modo que el 15-M se afincaron miles de personas en las plazas de toda Españ...

Benvolgut és el nou tema dels Manel , un grup barceloní que m'ha costat, no m'agradaven gaire, però a base d'insistir els he trobat el costat bo; sí, m'agraden...m'he apropat a ells. La música és ART. L' art és música, l'art té música. L'Olga i el Miquel tornen . Quina bona noticia, han tornat. Han fet les paus, s'han agafat les mans i sense preguntar-se res, mirant-se han près la decisió: així ho veuen els Manel . Tx, et copio algun format, sé que no t'importa; ets original, jo...: Miquel, Olga... Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin. Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines. Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren. Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! Voleu, amables pretendents, fins altres br...