-EL BLOG DEL MEJILLÓN-

Lou Reed , icona i llegenda del rock salvatge, del glam i el pop art, ens va deixar el passat diumenge dia 27/10 a l' edat de 71 anys. Una de les big rock stars de la segona meitat del segle XX, va marxar després d'un transplantament de fetge que va donar pas a uns mesos de certa incertesa...deia que "havia tornat, que el salvatge ja estava de nou entre nosaltres"...va durar poc més, fin el dia 27, en què se'l van endur. Diuen que va morir envoltat dels seus, de la seva dona, Laurie Anderson, després que el seu metge els comuniqués que realment la cosa pintava malament...un dels meus ídols, desconegut entre els joves d'avui enfosquits per la patxanga, el reggeton, i altres deixalles, ha mort, ha diu adéu... Noticia a La Vanguardia La primera vegada que el vaig veure va ser a les festes de la MErcè e l'any 1998

Me enteré de la historia de Sixto Rodríguez una noche de verano en un bar del Born (como no) mientras hacíamos una cervecita y un bocata con R , F y yo mismo (por cierto, F recién casado en RD). Fue el primero, R , quién comentó, entre mordisco y mordisco y mientras el Barça inauguraba la pretemporada futbolística, si conocíamos la historia de Rodríguez , de un cantante llamado Sixto Rodríguez ; F sí la conocía, pero yo, a veces en la inopia, no tenía ni idea, ni la más remota idea de quién era ése hombre… "Sixto? Rodríguez?", "també és conegut com a Sugar Man , Jaume …" Yo, que me las doy de gran conocedor de todo aquello que tiene aroma a Rock’ n ’ Roll , de todo aquello que huele a guitarra, y sobre todo a guitarra anglosajona…pues, no tenía ni idea. Total, que ambos entablaron un cruce de opiniones, reflexiones, gustos e historias que cacé como pude al vuelo; eeeh!!! fue entonces cuando pregunté: “de què parleu?, qui és aquest home?” …la respuesta de R...

No vaig veure (ni ganes, se’m regira l’estómac només de pensar-ho) l’entrevista televisiva que van fer, fa un parell de dies, a l’expresident espanyol, José María Aznar . Curiós personatge, dinosaure feixista caspós, fanfarró, antidemòcrata i anticatalà per antonomàsia, esperpèntic, borbònic i sobretot anclat en el passat, anclat en el “día del alzamiento nacional”...vol tornar! Creu tenir la clau per sortir del pou on ens trobem; il•lús mentider. Ha sigut ell i la seva comitiva qui ens va enfonsar i qui ens ha deixat aquesta herència: Españistán ! Ven a trabajar a España que es un ladrillo enooorme, especula todo lo que quieras y triunfarás! mientras tanto, Gürtel y de paso, caso a mi hija por todo lo alto cual princesa...; ara, eludeix responsabilitats...superb manipulador...ell, els seus i tota la premsa que els segueix, oi Marhuenda ? Oi Cope ? Oi Pedro J .?. És que m’esvero de seguida. No puc; no puc. Em vaig assabentar que feien l’ entrevista esperpèntica poques hores abans, al p...

Al Señor Wert (y otros tantos y tantas que piensan como él):  Soy otro charnego, o al menos, eso creo...y conmigo, ya van dos: el periodista Rafael Navarro según nos cuenta en su carta y yo mismo. De hecho, cuento, al menos, 7....pues tengo 5 hermanos con la misma sangre herederos de lo que le voy a explicar a continuación: mi padre, en paz descanse, era maño (nacido y criado en Zaragoza) y mi madre catalana, de Barcelona. Mi mujer es hija de castellanos (madre de Soria y padre de Salamanca), y ambos vinieron a buscarse la vida a Barcelona. Tengo dos hijos: la mayor de 4 años y un bebé de 6 meses. La mayor va a un colegio concertado, en el que extrañamente, oigo a mucha gente hablar en castellano (digo extrañamente, porque según algunas fuentes parece estar prohibido o perseguido hablar castellano en Catalunya). Le cuento (tengo 40 años para que se haga una idea): la influencia de mi padre fue mayor que la de mi madre, pues, en casa hablábamos todos en castellano, excepto mi ma...

Thanks, Iggy! feia temps que no assistia a un concert de l’ Iggy Pop (potser 7 o 8 anys...), entre d’ altres motius, perquè feia temps que no venia a Barcelona ni ell ni la seva banda, els Stooges . Va ser en S que em va comentar fa uns mesos que al Cruïlla Festival (aquest festival és el que organitza Estrella Damm; l’ altre, el Primavera Sound , l’ organitza San Miguel) hi vindria Iggy Pop , bé, més concretament, Iggy and the Stooges . Renoi, si ve amb els Stooges potser és que vindrà preparat a liar-la parda, as usual ...tot i que clar, amb 65 anys (1947), no sé si estarà encara damunt l’escenari com ho ha estat sempre, al que ens té acostumat. Vaig dubtar. Té 10 anys menys que l’ àvia R. Acaba de treure un disc, Après , en homenatge als seus fan francesos, en té molts, i per tant, com que el poc que he sentit d’ Après és tranquil, melòdic, reservat i poètic he tingut dubtes. "Qué hará, S? Igual se sienta en un taburete y recita poemas" ....cullera! Mare de Dé...

Necessito inspiració. No en tinc. Necessito temps, en tinc el just. Necessito curar-me el peu. Em fa mal el taló. Necessito fer la cursa de bombers el proper dia 22. No sé si podré. Necessito...però...què necessito? per què demano? Realment necessito? Quan vam tornar d’aquell viatge, vaig prometre’m a mi mateix no tornar a dir: “necessito....”; no tenien res de res, somreien i t'oferien casa seva....en canvi, nosaltres a Occident no estem mai contents, sempre volem més...què simples!...no en tenim prou? no tinc prou amb tot el que tinc: material i inmaterial? Sí, definitivament, totalment, sobradament; no vull res. Ho tinc tot (moltes coses i molt importants; em sento afortunat, vosaltres?). No necessito inspiració. Ja en tinc. No necessito més temps; en tinc prou; el just...24h/dia. No necessito curar-me el peu, es curarà...m'han fet una infiltració; no serà per sempre; aquest mal, caduca. No necessito fer la cursa; vull fer la cursa, però no la faré; és impossible no puc rec...

Feia temps que no parlava amb en S , aquell vell company d’escola amb qui vam compartir moltes anècdotes, moltes!! Riu quan imito la Srta. Sinda. Riu quan faig brometes, té molt sentido del humor. Feia que no parlàvem gairebé 4 o 5 mesos....així que el vaig trucar després d’ intercanviar un parell de missatges instantanis d’aquells que estan tan de moda...eren quarts de vuit o les vuit....ell encara estava a la feina, crec que hi està enganxat alhora que cansat; ens hem fet grans, potser ja som madurs (no n’hi ha cap de calb, però, sí de canosos), ens aguantem i fem bona patxoca, però, tenim moltes responsabilitats: matrimoni, fills o filles, feina, compromisos....i, ara, quedar es converteix en una difícil tasca...sempre hi ha pegues, l’energia no és la d’abans, les ganes hi son, però l’energia flaqueja...una bona excusa per trobar-nos és el FCB , els seus partits de Champions fora de casa, perquè jo hi vaig sempre o Can B ....allí ens reunim cap el mes de febrer de cada any per fer c...