Entrades

El ángel

La vi entrar, sigilosa y hermosa, como siempre; como cada día desde hacía más de un año. Parecía un ángel; entró silenciosa, sus tacones hacían clic-clac, clic-clac y sus alas destacaban una clase y elegancia únicas. Blanca como la nieve. Espectacular. No había visto nunca jamás nada igual. Sus andares la hacían especial. Se movía inmóvil..y volaba, volaba muy alto. Se mostraba dulce a la vez que estirada, sensual a la vez que intratable; siempre con cierta arrogancia. Sobrada e impertérrita. Pero, ¡cómo me gustaba esa mujer! ¿Qué tenía esa mujer? Nadie la vió como lo hice yo; sólo yo quedé fascinado, embelesado. Me dolía el corazón como nunca, me apreteba; notaba un nudo en la garganta que me impedía tragar saliva..la boca seca, el corazón tocado. ¡Qué sensación más maravillosa! No era terrenal, no. Había venido de muy lejos o quizás de muy cerca; frecuentaba mi entorno desde hacía un año, aproximadamente, pero parecía haber estado siempre conmigo. Siempre. Era la conocida desconocid

Me dejó marchar...

Imatge
Me dejó marchar- Coque Malla & Iván Ferreiro Ella evitaba las miradas y se sentó lejos de mi, preguntaba sin palabras, adivinó mi porvenir.  Bajaba el tono de su voz, parecía una mujer normal, después cambiaba de color y empezaba a desnudarse. Me dijo ven aquí y muerde; tú necesitas ser feliz; soy el ángel de la muerte y he pensado mucho en ti. Iván Ferreiro (ex-Los Piratas) i Coque Malla (Ex-Los Ronaldos) Entonces, quise escapar, despegarme de su cuerpo azul, pero me dijo la verdad y escapó por la ventana. Me dejó marchar hace mucho tiempo.  Me dejó marchar demasiado tiempo . Yo ya no sé si soy un hombre ni porqué sigo aquí, no recuerdo bien mi nombre y desde que la conocí, escucho el eco de su voz; ha y un reflejo extraño en el cristal, me dejó sin corazón, me dejó sin esperanza, me dejó marchar hace mucho tiempo; me dejó marchar demasiado tiempo;  me dejó marchar mucho mucho mucho tiempo; me dejó marchar demasiado tiempooooooo... Me dejó marchar, me dejó marcha

I seguim, això no para

Imatge
Diuen els qui es dediquen a les lletres, en M i en Tx per exemple, que necessiten la inspiració per escriure línies i més línies de les seves obres literàries, dels seus contes, de les narracions i històries que inventen i jo dic que també, que necessito aquesta crida beyond, out of limits , però no és per escriure obres, art i lletres, sinó per reflexionar, per passar el temps, per dedicar-li a algú quelcom, per desfogar-me i sobretot, per respirar fons i deixar anar la ment. Darrerament, mentre el rellotge del temps va passant, han passat moltes coses, una per sobre de tot. Una que no volia que passés. Una que m'ha entristit i tocat molt: el meu grandíssim amic, n' R, ens va deixar el passat dia 7 de gener; la puta malaltia que no vull pronunciar el va apagar; va aguantar molt, però finalment el dissabte, també dia 7, a les 9h del matí...el seu cos i la seva ànima van dir prou...impossible, zero forces..joder, cada cop que ho penso, al·lucino.."com pot ser?" Ha

I Love Barcelona

Imatge
Jo estimo Barcelona . Sí, perquè soc barceloní, perquè té unes platges, uns carrers, uns barris i unes muntanyes collonudes, un clima meravellós, sobretot a l'hivern i malgrat la poca pluja, els plataners i les gramínies a la primavera...un  barri d' Horta   genial i uns veïns de pm. És on vaig néixer, on treballo, on hi tinc la familia, on van néixer els meus fills i on disfruto, cada dia, d' aquest regal meravellós que és la vida.  Cruïlla Joan Carles I, cruïlla de l'avda. Diagonal i el Passeig de Gràcia D'un temps ençà, i als meus ulls, #Barcelona està canviant, s'està transformant, "algo" passa...la respiro diferent, la percebo alterada, moguda, capgirada, llunyana i fins i tot, insegura. La vida de #BCN i els seus ciutadans és portada diària dels dos principals diaris de la ciutat, sobretot ara pel tema del #BancExpropiat ( La Vanguardia i El Periódico ), però es parla d'ella també des de fora...des de Gran Bretanya, per exemple (

Vacances d' Estiu Sabor a Glòria

Imatge
Dissabte de calma a  #Barcelona   després d'unes merescudes vacances a    #DisneylandParis   i uns dies a la ciutat de la llum, la preciosa  #Paris  ; resultat de les vacances: excepcionals i meravelloses, malgrat la sobtada i remota derrota del    #Barça   a la   #supercopa  espanyola. El castell de la Bella Dorment, símbol de Disneyland Paris L' Ópera Nationale de Paris...increïble! Futbolitis a part, ara em dedico a recollir la casa, distreure els nens i escriure aquestes línies, esperant marxar a la   #costabrava   , a l' Escala. L'Escala, primer poble de l'Alt Empordà..camí de ronda Les vacances encara no han acabat, les estem exprimint al màxim, amb parada de dos dies recomanada i necessària a   #Barcelona   . Els plans estan sortint com volien, avui el temps no acompanya, però s'agraeix una mica de pluja i fresqueta...tot i que les previsions son de més calor, de més platja, de més piscina i de més terrassetes. Aque

Multes de Trànsit a Barcelona: La Grua Municipal

Imatge
La Grua Municipal de l’ Aj. Barcelona actua sense compassió: objectiu: recaptar diners...per després...¿? Sempre paguem els mateixos, #nohihadret #Proumultesabusives. Us explico: El passat dimecres dia 17 de juny 2015, vaig haver d’anar a buscar la moto al dipòsit municipal del carrer Badajoz i pagar 60,55 € per retirar-la perquè, sense cap intenció d’aparcar en un lloc on no devia, vaig deixar-la al carrer Fontanella (davant del Corte Inglés) estacionada al costat de 10 o 12 motos més, i la grua municipal de la bella i altiva Barcelona, se la va endur. En tornar de fer els encàrregs que havia de fer...tatxan! la moto no hi és. Triangle blau adhesiu enganxat a terra.  Doncs bé, se'm van endur la moto i, espero la multa, perquè resulta que allà només hi podien estacionar motos elèctriques...a terra hi havia, podríem dir “dibuixada”, una suposada moto elèctrica, mig esborrada i difícil de saber interpretar (jo, en aquell moment, vaig interpretar "moto"), jut

TOCA ARA!

Imatge
Poques vegades sec davant de l'ordinador de casa amb temps, amb prou temps per dir la meva. Poques vegades amb la possibilitat de fer el que estic fent ara mateix. Un dissabte tarda de tranquil·litat, de silenci (bé, amb canal Panda de fons), però plena calma, total serenitat, una lleu inspiració, i això, sí, un bon cafè amb llet. No tinc intenció d'explicar (o hauria de dir, bloggejar?) res en concret, simplement, el plaer de seure i escriure amb la lleu inspiració que m'arriba, ja és molt. I temps, temps per mirar-me el melic i respirar fons... Aquests dies se'm presenten moltes activitats, totes agradables. Activitats per fer sol, en parella, en família o com et surti de la pebrotera...activitats per poder planificar una primavera de pm; dos dies abans de complir un any més, sec a la butaca i escric.  Aquest meravellós, però al·lèrgic, mes de maig tenim l'oportunitat de sentir bona musica: al menys, de la que a mi m'agrada...i son molts els pl